consell de suplicació

m
Història

Organisme de l’administració de justícia de Catalunya, organitzada el 1810 sota el domini napoleònic.

Estava format per tres consellers (que presidien per torn) i un secretari, destinat a comprovar que els processos resolts per la cort d’apel·lació no haguessin contravingut les antigues lleis del Principat ni les disposicions generals de la nova administració imperial. Si aquest era el cas, el procés passava al governador general de Catalunya, que resolia en definitiva.