consell general

m
Dret administratiu

A l’Estat francès, després de la llei de 1982, òrgan encarregat de dirigir els afers del departament.

El seu president detenta el màxim poder executiu al departament. Els seus membres són elegits per sis anys, per sufragi universal en escrutini uninominal a dues voltes; és renovat per meitat cada tres anys. La institució fou creada el 1789, arran de la Revolució, com a organisme de govern dels departaments, d’elecció popular: elegia entre els seus membres un procurador general síndic i un directori de vuit membres. Al departament del Rosselló (més tard dels Pirineus Orientals), substituí l’antic Consell Sobirà del Rosselló. La reducció de les seves funcions a les actuals fou ordenada per una llei del Consolat, del 1800, per la qual fou atribuïda l’administració del departament i el nomenament dels consellers generals al prefecte. El 1833 el consell general recuperà el seu caràcter electiu; el seu funcionament fou regulat per les lleis de 1838, 1866 i de 1982. Entre el 1811 i el 1814 foren establerts consells generals als departament en què fou dividit el Principat de Catalunya per l’administració napolèonica.