Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells
o assemblees de veïns. Originàriament era integrat per tots els veïns ( consell obert
). Sovint, però, es reunia un consell restringit
, que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest. A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern. Als Països Catalans, abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat
o de comú
—com és anomenat encara a Andorra— o, simplement, consell
. Rebien el nom de consell
, a més del consell ordinari
(com a Barcelona, el consell general
o el Consell de Cent, i el restringit, anomenat Consell de Trenta
o Trentenari
), les comissions extraordinàries de membres de cadascun dels estaments del consell general (com, a Barcelona, els consells de quatre o quatrenes
, de vuit o vuitenes
, de dotze o dotzenes
, de setze o setzenes
, de vint o vintenes
, de vint-i-quatre o vint-i-quatrenes
). Des dels decrets de Nova Planta (1707-16), els consells municipals dels Països Catalans reberen el nom d'ajuntament, que és el vigent a l’Estat espanyol. Des de la Revolució, els òrgans deliberatius dels municipis francesos són designats precisament amb el nom de consell municipal
.
m
Història