És element principal del contracte juntament amb la capacitat, l’objecte i la causa. Hi ha dos tipus de consentiment: exprés, quan és manifestat per escrit, de paraula o d’una altra forma inequívoca, i tàcit , quan hom el pressuposa a partir d’una sèrie de fets. El consentiment no té validesa quan hi ha vicis interns o limitacions legals (minoritat, estat civil, etc), o bé vicis externs que limiten la llibertat o la consciència (violència o intimidació, error i dol). En dret canònic és absolutament indispensable per a la validesa del matrimoni el consentiment lliure i mutu en tot el que constitueix la unió matrimonial, i en particular en el ius in corpus .
m
Dret