El seu origen són les institucions benèfiques italianes per a orfes, on aquests rebien també, a partir de la meitat del segle XV, eduació musical. Alguns d’aquests conservatoris italians esdevingueren, al llarg dels segles XVII i XVIII, escoles especialitzades d’una gran qualitat. A la resta d’Europa i a Amèrica hom fundà institucions semblants a partir de la fi del segle XVIII: París (1795), Praga (1811), Viena (1817), Rio de Janeiro (1841), Berlín (1865), Boston (1867). Als Països Catalans (com a la resta de l’Estat espanyol) els conservatoris són classificats en superiors, professionals i elementals; s’hi destaquen el Conservatori del Liceu (Barcelona), el Conservatori Superior de Música de Barcelona i el Conservatori Superior de Música de València.
m
Música