A partir del s XI, en augmentar les atribucions del col·legi cardenalici, el consistori se celebrava molt sovint, desplaçant la influència de l’antic presbiteri i dels sínodes romans. Però a mesura que les congregacions de cardenals s’anaren transformant en les actuals congregacions de la cúria, el consistori es convertí en cerimònia formulària, en la qual hom proclama el nomenament de bisbes, arquebisbes i cardenals i decideix oficialment les canonitzacions. El consistori sol tenir una part pública, en què són admesos els laics, una de semipública, amb assistència dels bisbes, i una de secreta, per als cardenals sols.
m
Cristianisme