El nombre de cònsols era variable: de dos a vint-i-quatre. Eren assistits pel consell consular, el qual oscil·lava de dotze a més de cent membres, i pel consell general dels habitants lliures de la població. Generalment eren elegits per un any, mitjançant sistemes diferents, usualment per un cos electoral restringit, i prevalia la cooptació.
El càrrec aparegué durant els darrers vint anys del segle XI a Itàlia, d’on s’estengué, a la primera meitat del XII, a Occitània i al nord dels Països Catalans; al final del mateix segle s’estengué a Alemanya, i passà a l’època moderna. Càrrec d’origen aristocràtic, s’obrí a l’estament mercantil el segle XIII, i en aquesta centúria o en la següent, al popular. Dugueren aquest nom, a Perpinyà, Cotlliure, Ceret, Puigcerdà, la Seu d’Urgell, Solsona, Bagà, Olot, Castelló d’Empúries, Roses, Cadaqués, Sant Celoni, Tarragona i altres poblacions del Principat de Catalunya, les autoritats que detenien les facultats rectores i executives dels respectius municipis (municipi). Les primeres poblacions catalanes que disposaren d’una forma orgànica de règim municipal ja a la fi del segle XII (Girona, Cervera el 1182, Perpinyà i Lleida el 1197 i, eventualment, també Barcelona) tenien al davant quatre o cinc cònsols assistits per prohoms o consellers designats anualment pel rei.
Amb la reorganització dels règims municipals duta a terme per Jaume I de Catalunya-Aragó al segle XIII, els magistrats (dos, quatre o cinc) que presidien els nous municipis adoptaren sovint unes altres denominacions (conseller, jurat, paer, procurador), excepte en una gran part de la zona pròxima a Occitània, on la de cònsol era més general. El primer dels cònsols era anomenat cònsol en cap o cònsol primer, i els següents, consol segon, tercer, quart i cinquè. Dels cinc cònsols de Perpinyà, fins el 1449, dos eren burgesos o mercaders, i tres, artistes i eren elegits, de primer, pels electors del respectiu estament i, més endavant, pels cònsols sortints i per un col·legi electoral representatiu (que varià de composició amb el temps); en aquella data fou introduïda la insaculació i canviada la composició del consolat: els dos primers cònsols havien d’ésser burgesos honrats, el tercer i el quart un mercader i un artista, i el cinquè, per primera vegada, un menestral. Aquesta magistratura durà fins al decret de Nova Planta (1716), als territoris de la monarquia hispànica, i fins a la Revolució Francesa (1789), als territoris annexats a França.