Viu a les roques, murs i teulades, en una gran part d’Europa, a la regió caucàsica i a Pèrsia. És una planta acre i astringent, a la qual hom ha atribuït nombroses virtuts guaridores, principalment vulneràries. Antigament era plantada a les teulades per consolidar-les i perquè hom suposava que n'allunyava els llamps. Hom en planta sovint en tests com a ornamental.
f
Botànica
consolva
© Fototeca.cat
Planta herbàcia, de la família de les crassulàcies, suculenta, que fa nombrosos rebrots basals semblants a petites carxofes, tiges floríferes erectes, de 15 a 60 cm d’alçària, fulles obovals o oblongues, sovint vermelloses, flors rosades o vermelles, en inflorescència terminal, i fruits en fol·licle.