Es dóna sempre que hi hagi identitat de sons, bé que les grafies siguin diferents, i no es dóna, bé que la grafia sigui la mateixa, si els sons són diferents. Així, hi ha consonància entre dansa/esperança/enyorant-se, i no n'hi ha entre comprendre/entendre. Característica de la mètrica culta i de les cançons folklòriques (goigs, etc), hom l’ha anomenada rima perfecta, en contrast amb la rima imperfecta (assonància). És utilitzada també per a efectes estètics i memorístics, i en els escrits en prosa constitueix un defecte.
f
Literatura