Es tracta d’un concepte relatiu que ha canviat al llarg dels segles. Per als pitagòrics, la consonància era avaluada segons les relacions numèriques entre les longituds de les cordes que produïen els sons. Segons l’harmonia tradicional, l’ordre de perfecció decreixent de les consonàncies és l’octava, única consonància absoluta, la quinta i la seva inversió (la quarta justa), la tercera major, la tercera menor, la sexta major, la sexta menor, etc.
f
Música