Constanci II

Flavius Iulius Constantius (la)

(Sirmi, 7 d’agost de 317 — Mopsucrena, Cilícia, 3 de novembre de 361)

Emperador romà (337-361).

Fill de Constantí I el Gran, rebé la part oriental de l’imperi. Lluità contra els perses. A la mort dels seus germans Constantí II (340) i Constant (350), hagué de lluitar contra els usurpadors Magnenci, Vetrani i Nepocià. Vencé el primer a Mursa, Pannònia, el 351, i s’apoderà de les províncies del Danubi. Conquerí després Itàlia (352) i les Gàl·lies (353). Defensà l’heretgia ariana i convocà els concilis antinicenians d’Arle (353) i de Milà (355). Morí a Cilícia (361) quan es dirigia a lluitar contra el seu cosí Julià, que havia estat proclamat august per les tropes de les Gàl·lies (360).