constant de Hubble

f
Física
Astronomia

Constant que intervé en la llei de Hubble i que mesura la velocitat d’expansió de l’Univers.

Els responsables del telescopi Hubble, que patrocinen les agències NASA i ESA, presentaren al maig del 1999 els resultats de l’anàlisi per a determinar l’edat de l’Univers. Partint de les observacions del telescopi, els astrònoms fixaren la constant de Hubble (la mesura de la velocitat d’expansió de l’Univers) en 70 km/s per cada megaparsec. Això significa que, per a un observador, els objectes situats en un megaparsec semblen allunyar-se a 70 km/s; els situats a dos megaparsecs, a 140 km/s, i així successivament. D’això es desprèn que el big-bang que creà l’Univers es produí fa almenys 12.000 milions d’anys. Per trobar la constant de Hubble, els astrònoms estudiaren un tipus d’estels anomenats cefeides, que s’usen per a mesurar distàncies intergalàctiques. El resultat fou que la velocitat a què les galàxies s’allunyen les unes de les altres no és constant. Com més allunyades estan entre si, més gran és la velocitat a què continuen allunyant-se.