Proclamat emperador de dret (963), fou associat al seu germà Basili II (976), el qual exercí l’autoritat. En morir aquest (1025), deixà el poder a les mans d’alts funcionaris i d’eunucs. El seu regnat i la seva actuació (les pressions fiscals provocaren aixecaments populars) són el preludi de la decadència i de l’ensorrament de l’Imperi.