Fou ministre i amic d’Isaac I, el qual succeí quan abdicà. Adversari de la noblesa militar, reduí l’exèrcit en moments de greus amenaces exteriors. Durant el seu regnat els turcs iniciaren la conquesta d’Armènia (1064), al mateix temps que els magiars ocupaven Belgrad. Continuà la conquesta de les possessions bizantines d’Itàlia. Aconseguí, per obra dels normands, que el califa fatimita concedís un barri als cristians de Jerusalem.