Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brussel·les. Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin. A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura. Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux. Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història. Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars. Tornà a l’escultura el 1855: exposà a Anvers i a Brussel·les i, el 1886, presentà a París Le marteleur , que fou la seva revelació. Professor de l’Acadèmia de Lovaina (1887), hi tingué la seva major activitat. Tornà a Brussel·les el 1895, després d’haver perdut els seus dos fills. A l’exposició Bing de París es consagrà definitivament (1896). Hom instal·là pòstumament el seu Monument au travail a Laeken, i el 1939 el seu estudi d’Elsene (Brussel·les) esdevingué Musée Meunier. Impressionat pels temes d’obrers i minaires des del 1878, centrà en aquests temes les seves escultures, d’un naturalisme vigorós però serè que tingué una gran influència arreu; a Catalunya especialment, sobre una part de l’obra de Josep Llimona i de Miquel Blay. Una important selecció de la seva obra fou presentada a la VExposició Internacional de Belles Arts de Barcelona (1907), on hom adquirí les tres obres seves que figuren al Museu d’Art Modern de Barcelona.