constants cristal·logràfiques

f

pl

Mineralogia i petrografia

Relació constant entre els elements reals del cristall, de tal manera que la posició d’una cara qualsevol és determinada pels angles que forma amb les altres, que hom pren com a plans de referència.

Aquesta relació és possible gràcies a la simetria interna que presenta la matèria cristal·lina. Donades tres cares o plans de referència, s’intersequen entre elles en tres arestes, les quals són els tres eixos d’un sistema de coordenades o eixos cristal·logràfics; aquests formen tres angles, que són les constants angulars del cristall. Qualsevol cara fonamental que no sigui paral·lela als tres plans de referència, si és traslladada paral·lelament a ella mateixa, talla tots tres eixos cristal·logràfics a unes distàncies a,b,c, fixes. La relació entre aquests tres paràmetres a:b:c és anomenada relació paramètrica, i, juntament amb els tres angles, constitueixen les constants cristal·logràfiques del cristall.