El rei (Ferran II) acceptava, consolidava i reforçava, així, una sèrie de traves legals, contra la intromissió atemptatòria de l’autoritat reial en els privilegis, les lleis, els usos i els costums de Catalunya. Els oficials reials havien d’escoltar sentència d’excomunió en la introducció de llur ofici, llevat del lloctinent general si era familiar del monarca. La generalitat restava encarregada de vetllar pel compliment d’aquesta disposició i de demanar la revocació de tota ordre anticonstitucional; aquesta era aplicada al cap de tres dies, i en cas de dubte l’audiència reial havia de decidir abans de deu dies. Ha estat considerada com la clau de volta de l’edifici pactista català, vigent fins el 1714.