contagi

m

Lingüística i sociolingüística

Fenomen pel qual una unitat lingüística de qualsevol nivell pren una característica que no li és pròpia a causa d’una analogia amb una altra unitat.

En el pla fonètic en resulta generalment una assimilació: quan es nasalitza, per exemple, una vocal en contacte amb dues consonants nasals veïnes ( nen, mans ). En el pla morfosintàtic i semàntic hi ha contagi en una construcció com ara La gent deien que sí , en comptes de La gent deia que sí , a causa del sentit col·lectiu del subjecte de l’oració, que modifica les relacions sintàctiques del verb.