contaminació

f
Ecologia

Alteració de les propietats d’un medi per incorporació, generalment deguda a l’acció directa o indirecta de l’home, de pertorbacions, materials o radiacions que introdueixen modificacions de l’estructura i la funció dels ecosistemes afectats.

Generalment, les modificacions augmenten el flux energètic ( ecosistema) (i, per tant, la productivitat), la taxa de renovació respiració/biomassa, i disminueixen la diversitat, és a dir, simplifiquen l’estructura. Els principals tipus d’agents contaminants són: deixalles i partícules industrials i mineres, gasos procedents de vehicles, automòbils i d’altres combustions, residus sòlids urbans, restes orgàniques animals i vegetals, aigües residuals domèstiques i industrials, pesticides i materials radioactius. Aquests diferents agents determinen els diferents tipus de contaminació, que, bàsicament, són la contaminació atmosfèrica i la contaminació de les aigües, bé que també són importants la radioactiva, la tèrmica, la química, etc. A més a més, la sensibilització social sorgida arran del rebuig de la contaminació ambiental ha fet que hom consideri també com a contaminants aquells factors que, tot i ésser aparentment irrellevants per a la salut humana o per al correcte desenvolupament dels ecosistemes, exerceixen de fet un impacte negatiu en la qualitat de vida, com és el cas de la contaminació acústica de les ciutats. L’augment de la contaminació pot ésser relacionat amb l’increment demogràfic, el desenvolupament industrial i la urbanització. És amb la Revolució Industrial que es plantejà a gran escala el problema de la contaminació. El saqueig de les colònies, fet durant segles, a l’Àsia, Àfrica i Amèrica s’incrementà arran de la industrialització irracional, que produeix desferres que destrueixen els diferents medis. El fort impacte de l’home sobre la natura, que duu a la seva contaminació, és causat sobretot per l’augment exagerat del consum d’energia per individu, energia exosomàtica o no metabòlica emprada en el transport, la indústria, la calefacció, etc. El transport de materials, a més de consumir energia, impedeix el reciclatge de substàncies minerals que, habitualment, són conduïdes cap a les ciutats, amb la qual cosa es produeixen deixalles i es desencadena un procés de regressió dels ecosistemes. Els greus problemes de la contaminació van lligats estretament a la problemàtica social, econòmica i política. A tot el món, els problemes relacionats amb la defensa del medi ambient són dels que ocupen el primer rengle en les preocupacions dels ciutadans. Hi ha hagut força reunions internacionals, promogudes per ecòlegs i organitzacions de salut, en què hom ha denunciat públicament els greus perills a què són sotmesos els ecosistemes, així com la desaparició d’espècies vegetals i animals i, a llarg termini, del mateix home, que la manca de previsions pot produir. Hom en pot destacar la conferència sobre el medi ambient celebrada a Estocolm l’any 1972. Els mitjans tècnics actuals fan possible l’eliminació de la contaminació, però l’elevat cost de la depuració de les deixalles de la civilització industrial fa que, mentre no existeixi una legislació adient, els productes inacabats (o no del tot reciclats) i no aptes per al consum contaminin progressivament, i moltes vegades irreversiblement, molts ecosistemes, amb la qual cosa es trenquen els equilibris i es produeix destrucció i degradació.