contestació

f
Sociologia

Actitud d’enfrontament envers les estructures i les ideologies dominants en una societat.

El terme esdevingué d’ús comú a partir del moviment universitari francès que cristal·litzà en els esdeveniments del maig del 1968 i que hom pot caracteritzar per la seva intransigència envers l’autoritarisme de l’Estat. Per analogia, hom parla també de contestació en altres àmbits socials, com el de l’ensenyament, l’eclesial, etc.