En la teoria glossemàtica de L.Hjelmslev, el contingut, en oposar-se a l’expressió, correspon al que uns altres corrents anomenen significat . Ambdós plans d’abstracció, l’expressió i el contingut, presenten una substància, pròpiament el significat, que es manifesta mitjançant una forma, o classe distribucional, que és característica de cada llengua. Trubeckoj aplica el terme contingut per referir-se al conjunt de trets pertinents que conforma totes les realitzacions normals d’un fonema. Així, en català, si el fonema consonàntic /p/ s’oposa a /b/ pel tret d’absència de sonoritat, a /f/ per oclusivitat, a /m/ per oralitat i a /t/, per exemple, per labialitat, el contingut del fonema /p/ es compon dels següents trets: sord, oclusiu, oral i labial.
m
Lingüística i sociolingüística