En la filosofia clàssica, realitat material considerada com un tot les parts de la qual, unides entre elles sense solució de continuïtat, tenen un límit únic i comú.
Oposat al discontinu ( discretum
), el problema del continu ( continuum
) condicionà l’especulació cosmològica sobre la constitució de la matèria i les qüestions relatives al moviment i al canvi substancial.