Hom podia conservar-hi els elements externs de l’original, però era més freqüent de retenir-hi únicament un vers, i, amb aquell, la melodia o to de la peça. Hom podia fer-ho amb els texts o bé amb els temes. Ramon Llull emprà la refosa sagrada amb extensió i profunditat al Llibre de l’orde de cavalleria, al Llibre d’Evast e Blanquerna, a Lo Concili i a la melodia de Lo desconhort. Hom contrafeia a l’espiritual balls, danses i cançons de melodia coneguda. Així en dues poesies valencianes en honor del Corpus, del 1387-92, en el misteri dramàtic de l’Assumpció, de Tarragona (vers el 1380), i en el de València del mateix tema, del segle XV, en algunes consuetes dramàtiques mallorquines, en quatre de les nadales del Cançoneret Rovirola i en dues cançons del Cançoner d’Uppsala (1556), la primera de les quals, la del marit burlat, fou contrafeta per Joan Timoneda i per l’autor anònim d’un misteri nadalenc mallorquí, i la segona, d’adulteri, fou parodiada en honor a la Mare de Déu. Una altra peça cantada, La guilindó, fornia, al segle XVI, el to d’una poesia sobre els quinze misteris del Roser, i, al segle XVIII, una nadala.
tr
Literatura