Mentre que en molècules senzilles la denominació ió-contraió és bescanviable, el concepte de contraió pren interès quan només una de les dues parts de la molècula presenta algun tipus d’activitat diferencial, ja sigui de tipus químic, com per exemple en el cas dels tensioactius, o biològic, com és el cas dels principis actius dels medicaments; en aquests casos es considera com a contraió la part de la molècula que no té aquesta activitat. La tria del contraió indicat per a cada aplicació esdevé molts cops de gran importància per la influència que la seva naturalesa pot tenir sobre el comportament global de la substància. En els bescanviadors d’ions es considera que el contraió és l’ió mòbil bescanviable, per contraposició a l’ió fix de càrrega contrària.
m
Química