Prèviament hom ha d’estudiar la llei de probabilitat d’aquesta variable aleatòria per tal de fixar uns límits més enllà dels quals la probabilitat sigui negligible; si el resultat de les experiències dóna per a la variable un valor comprès dins aquests límits, hom considera acceptable la hipòtesi H 0 , anomenada hipòtesi nul·la , sense que això vulgui dir que és certa, sinó només que res no s’oposa a tenir-la per certa d’acord amb la informació obtinguda. Altrament hom preferirà l’anomenada hipòtesi alternativa H 1 , única o diversa, diferent de la primera. Cadascuna de les dues decisions possibles comporta un cert risc d’error ; hom acostuma a designar per α el risc de primera espècie (de refusar H 0 malgrat ésser certa) i per β el risc de segona espècie (d’acceptar H 0 malgrat ésser certa la hipòtesi H 1 ). El contrast d’hipòtesi també és anomenat test d’hipòtesi.
m
Matemàtiques