Consistí, al principi, en un recàrrec de l’1% sobre l’alcabala, és a dir, sobre l’impost (10%) que gravava les transaccions. Els cientos augmentaren (1639, 1656, 1633) fins a un recàrrec del 4% i formaren part del conjunt d’ingressos que servien per a pagar el servei de millones al rei. El 1686 foren rebaixats al 2% i augmentaren de nou el 1705. Ensenada, en el seu fracassat projecte d' única contribució (1749) a Castella, abolí els cientos , però, llevat dels períodes constitucionals de 1812-14, 1820-23 i el projecte fiscal de Martín de Garay (1817), encara es mantingueren, juntament amb els altres imposts castellans de l’Antic Règim, com a ingressos de la hisenda hispànica fins a la reforma tributària d’Alejandro Mon (1845).
f
Economia
Història
Dret fiscal