La congestió en xarxes de comunicacions ve donada per l’arribada de dades als elements de la xarxa a un ritme superior del que aquests són capaços d’absorbir, que causa l’augment del retard en la transmissió de les dades i la seva pèrdua i consegüent retransmissió.
Els mecanismes de control de congestió es classifiquen en dos tipus: mecanismes preventius i reactius. Els primers tenen com a objectiu evitar que aparegui la congestió a la xarxa, prenent decisions en la transmissió de les dades seguint uns criteris establerts a priori, amb independència de l’estat de la xarxa. Per contra, els mecanismes reactius obtenen informació sobre l’estat de la xarxa, mitjançant mecanismes de retroalimentació, i els nodes de la xarxa poden ajustar els paràmetres de la comunicació.