conurbació

f
Urbanisme

Continu urbà resultant del creixement simultani, recíprocament influït, de dues o més ciutats pròximes, i que arriba fins a fer desaparèixer l’espai rural intersticial.

El terme fou encunyat per Patrick Geddes. Les conurbacions són característiques de les regions urbanes i de les metròpolis. És sempre un fenomen negatiu per a la correcta estructura social i física de la ciutat (se n'ha dit càncer de la ciutat, creixement com taca d’oli, suburbialització dels nuclis absorbits ), contra el qual el planificador urbà ha de proposar mesures estructurants i de requalificació, descongestives. En aquest sentit hom ha fet un modern esforç teòric amb l’elaboració del model de la ciutat regió i amb el concepte de continu urbà, però no continu edificat. A part les conurbacions produïdes a París, Londres, Tòquio i Los Angeles, per citar només les més representatives, és particularment famosa la immensa conurbació de la costa atlàntica dels EUA, que s’estén de Boston a Washington, al llarg de més de 1 000 km de longitud i en la qual hi ha més de 23 milions d’habitants. Als Països Catalans són ben visibles les conurbacions a l’entorn de Barcelona, les del conjunt Sabadell-Terrassa, les de Granollers, de Sant Feliu de Guíxols-Palamós, les de Tarragona-Reus i les de València i Alacant.