convecció

convección (es), convection (en)
f
Física

Transport de matèria que s’esdevé en un fluid pel moviment del conjunt de les seves molècules.

Hom aplica aquesta denominació, especialment, a la convecció de la calor, que és el transport de calor d’uns punts a uns altres d’un fluid. Bàsicament, hom distingeix dos tipus de convecció: la convecció natural o lliure, en què el moviment del fluid és causat només per l’acció de la gravetat sobre els gradients de densitat originats pels gradients de temperatura existents, que trenquen l’equilibri hidroestàtic, i la convecció forçada, en què el moviment del fluid és mantingut per accions externes (ventilador, bombament, agitació, etc). Les lleis de transmissió de la calor per convecció són complexes, atès el gran nombre de variables que hi intervenen (temperatura, densitat, viscositat, règim, calor específica, conductivitat tèrmica, natura del recipient, etc), però, en una primera aproximació, hom pot expressar el flux de calor entre el fluid i el recipient que el conté mitjançant la llei de Newton del refredament: q=hAΔT, on h és el coeficient de bescanvi tèrmic superficial, A l’àrea de la superfície del fluid en contacte amb el recipient i ΔT la diferència de temperatures entre la superfície en contacte amb el recipient i la massa principal del fluid. Els corrents de convecció en líquids tenen aplicació en els sistemes de calefacció per aigua de circulació no forçada i, en el cas dels gasos, en el tiratge de xemeneies. La major part de corrents marins i atmosfèrics (vents) són d’origen convectiu, atès que es produeixen per sobreescalfament d’unes àrees respecte a unes altres. La convecció es presenta també en el camp de la superfluïdesa i de la magnetohidrodinàmica (convecció intensa de l’heli III superfluid, i convecció hidromagnètica a la magnetosfera terrestre, per exemple).