La primera reunió (maig-juliol del 1899), convocada pel tsar Nicolau II, aplegà representants de 26 països i regulà la guerra marítima, terrestre i aèria i creà un tribunal permanent d’arbitratge per a resoldre els litigis internacionals, constituït el 1901, amb seu a la Haia. La segona conferència (juny-octubre del 1907), amb assistència de plenipotenciaris de 44 estats, revisà els acords del 1899, estatuí l’obligatorietat de la declaració de guerra prèvia a les hostilitats i tractà de protegir la població civil dels països bel·ligerants i els drets dels neutrals. Les dues guerres mundials palesaren la ineficàcia d’aquests acords.