El conveni fou signat a Oñati i ratificat per ambdós caps a Bergara (31 d’agost de 1839). Implicava el reconeixement d’Isabel II com a reina legítima, la conservació dels furs bascs compatibles amb la Constitució del 1837, la promesa d’una amnistia i el respecte a la graduació dels militars carlins. El pacte fou rubricat amb l’abraçada dels dos exrivals ( Abrazo de Vergara ). El conveni de Bergara no fou reconegut pel rei carlí Carles V ni pels carlins catalans, ja que Cabrera continuà la guerra (1840), bé que, perseguit per l’exèrcit liberal, hagué de retirar-se a França.