El conventus iuridicus Tarraconensis tenia Tàrraco (Tarragona) com a capital, i comprenia un territori que recorda el de l’actual Principat de Catalunya, sense la Catalunya del N de l’Albera ni la franja a l’W del Segre, incloent, però, les comarques septentrionals del País Valencià, fins prop de Sagunt. Fou creat el 27 aC, quan s’organitzà la província, i es mantingué durant tota l’època del domini romà.