La convergència sol ésser més patent i coneguda en el pla morfològic, bé que es manifesta també en altres plans, especialment en el fisiològic i l’etològic. Les analogies són semblances funcionals no arrelades en cap identitat biològica, conseqüència de pressions ambientals o evolutives extremes en formes derivades d’avantpassats completament diferents. Així, molts endoparàsits presenten analogies intertaxonòmiques ben paleses. Plantes de famílies diferents (p ex cactàcies, euforbiàcies i asclepiadàcies) en climes àrids han desenvolupat tiges suculentes. Animals de classes diferents en un ambient aquàtic similar han desenvolupat uns membres locomotors i una morfologia externa molt semblants: taurons (elasmobranquis), ictiosaures (rèptils) i dofins (mamífers). Altres exemples fan referència a les ales dels insectes, rèptils primitius, ocells i quiròpters, als ulls dels cefalòpodes i vertebrats, a les analogies de dibuix i de color dels animals mimètics o imitadors i a la bioluminescència en diversos grups animals.
f
Biologia