Poden ésser rotatius o estàtics . Sovint els convertidors són emprats per a convertir el corrent altern en continu, o al revés, el continu en altern. Els primers són anomenats rectificadors , i els segons, onduladors. En el corrent altern, els convertidors poden ésser per a corrent monofàsic, trifàsic o polifàsic en general (p ex, hexafàsic). Els convertidors de freqüència són els que transformen corrent altern d’una certa freqüència en corrent altern d’una altra freqüència, i els convertidors de fase són els destinats a transformar un sistema de corrents alterns polifàsic en un altre de la mateixa freqüència però de diferent nombre de fases. Sovint el convertidor de freqüència és un grup format per un motor elèctric alimentat a la freqüència que hom vol convertir, el qual fa girar un alternador que genera corrent de la freqüència i del nombre de fases desitjats. Per a poder variar la freqüència generada, el motor ha d’ésser de velocitat regulable. Una altra solució consisteix en un rectificador estàtic connectat a la freqüència que s’ha de transformar, el qual alimenta un motor de corrent continu que fa girar l’alternador que genera la freqüència desitjada. Regulant la tensió de sortida del rectificador, varia la velocitat del motor i de l’alternador, i amb això, la freqüència generada. Hom fa servir, com més va més, equips formats per un rectificador estàtic (conversió de corrent altern a continu) que alimenta un ondulador, el qual torna a convertir el corrent en altern, però a la freqüència i al nombre de fases desitjats.
m
Electrònica i informàtica