convertidor

m
Electrònica i informàtica

Dispositiu destinat a codificar una informació no codificada o viceversa, o bé a canviar una informació codificada en una altra de codi diferent.

Són tipus de convertidors corrents el convertidor analògic digital i el digital analògic . El primer, és un dispositiu que converteix un senyal analògic (continu) en un senyal digital (discret en el temps i quantificat en amplitud) generalment binari. És format de tres components principals: multiplexor, mostrejador/mantenidor i convertidor A/D pròpiament dit. Atès que la conversió A/D demana un cert temps (anomenat temps d’obertura ), per tal d’evitar errors en la conversió, l’entrada s’ha de mantenir essencialment constant. Amb aquest fi hom escull un A/D que sigui prou ràpid en relació amb el senyal o bé hom fa servir un mostrejador/mantenidor. El segon convertidor és un dispositiu que converteix un senyal digital en un senyal analògic i genera en els seus terminals de sortida una tensió (o un corrent) de tipus continu proporcional al senyal digital present a l’entrada.