convertidor d’imatge

m
Electrònica i informàtica
Física

Tub electrònic que converteix una radiació no visible (p ex, infraroja) en una imatge visible.

Consta d’un fotocàtode que, en ésser sotmès a una radiació no visible, emet un flux d’electrons que són focalitzats per unes lents electròniques i projectats sobre una pantalla fluorescent (ànode), on produeixen una imatge visible. Són utilitzats com a intensificadors d’imatge pels sistemes de raigs X, per les cambres fotogràfiques o els telescopis infraroigs, pels microscopis, els visors nocturns, etc.