Ambdós han estudiat a la Universitat Tècnica de Viena i a l’Architectural Association de Londres. La seva obra inicial, que es desenvolupa fins a la meitat dels anys setanta, investiga les interaccions entre l’home i l’arquitectura i la modificació immediata de l’hàbitat, amb influències de grups visionaris com Archigram. A aquest període pertanyen diverses accions — Soft Space (1970), Hard Space (1970), Restless Sphere (1971), City Soccer (1971)—, performances — Heart City (1969), Heart space (1969), Face-space (1969)— i instal·lacions com La casa de la teulada voladora (1973) o L’escenari del gran núvol (1976). Però fou la violència formal de la seva producció posterior, sorgida de manera paral·lela a l’eclosió del punk , que els convertí en els principals representants de l’arquitectura desconstructivista. Participaren en l’exposició que sobre aquest tipus d’arquitectura se celebrà al MOMA de Nova York el 1988. Entre les seves realitzacions destaquen una remodelació d’un àtic a Viena (1983-88), la proposta de nova ciutat a Melun-Sénart, França (1986), el pavelló est del Museu de Groningen, Holanda (1990-94) i el complex de cinemes UFA a Dresden (1996-98), entre d’altres.