Concretament, hom parla de cooperació econòmica internacional a partir de la Segona Guerra Mundial, quan les relacions entre els estats foren institucionalitzades en forma d’organitzacions econòmiques internacionals. Antecedents de la cooperació internacional, bé que qualitativament diferents, ja es poden trobar des de fa segles en els simples acords i tractats comercials signats entre alguns països. Un antecedent més recent data del sǏX, quan s’inicià una nova etapa en què, junt als tractats tradicionals, se celebraren conferències intergovernamentals i es crearen organismes econòmics internacionals. El primer exemple d’aquests fou la Comissió Central per a la Navegació del Rin (1815). El seguiren molts d’altres d’un caràcter fonamentalment tècnic: la Unió Postal Universal, la Unió Telegràfica Universal, etc. Actualment hom observa com el nombre de conferències, congressos i organitzacions internacionals governamentals i no governamentals creix d’una forma considerable, la qual cosa és deguda a l’augment de la importància quantitativa i qualitativa de les relacions internacionals que hom vol impulsar, regular o reorientar d’una forma més justa i equilibrada ( Conferència sobre la Cooperació Econòmica Internacional). D’entre els organismes internacionals governamentals de caràcter econòmic cal citar: BIRD, FMI, GATT, OCDE, OIT, UNCTAD, mentre que l’ONU ofereix un marc de cooperació més general. L’estadi més avançat de cooperació econòmica internacional ve donat pels fenòmens d’integració econòmica regional entre diferents països geogràficament pròxims i pot revestir les formes de zona de lliure comerç (com p ex l’EFTA), d’unió duanera (com p ex el Pacto Andino), de mercat comú (com p ex la Comunitat Econòmica Europea), i d’unió econòmica o integració econòmica amb total renúncia de sobirania dels estats integrants. Entre els països socialistes també es produeixen manifestacions de cooperació basades en l’establiment d’una planificació global (Consell d’Assistència Econòmica Mútua). Com a fenòmens de cooperació econòmica mundial cal fer esment de les formes anomenades transnacionals i transideològiques. Les relacions transnacionals comprenen l’acció a través de les fronteres d’empreses privades (empreses multinacionals o altres), sindicats i associacions no governamentals. Les relacions transideològiques són les que es produeixen entre empreses capitalistes multinacionals occidentals i algunes dels països socialistes.
f
Economia