Aglutinà, entre el 1977 i el 1979, les reivindicacions d’una amnistia total, que també havia d’incloure els presos comuns, que s’autodenominaven reus socials, en considerar que eren víctimes de l’estructura social imperant; així com una reforma del règim penal i penitenciari heretat del franquisme. El seu origen se situa al penal de Carabanchel (Madrid) a principi del 1977, des d’on la protesta s’irradià a altres presons, inclosa la Model de Barcelona. La seva gran acció de força fou l’amotinament al terrat de la presó de Carabanchel el 18 de juliol del 1977. Les insuficiències percebudes en la Llei d’Amnistia d’octubre del 1977 exacerbaren les mobilitzacions. La tensió a les presons arribà al paroxisme quan, al març del 1978, Agustín Rueda, pres llibertari de Sallent (Bages), fou mort per personal de Carabanchel. Setmanes després, els GRAPO executaren el director general d’institucions Penitenciàries, Jesús Haddad. La divisió d’opinions dins l’organització enfront les reformes endegades pel successor de Haddad, Carlos García Valdés, per una banda, i les accions punitives de l’Administració (aïllament, dispersió dels reus més compromesos...) per l’altra, confluïren en el desmembrament de la coordinadora, que cessà les seves activitats a principi del 1979.