Copa Santa

Nom amb què és coneguda a Occitània la copa d’argent cisellada que, el 1867, fou adquirida per subscripció popular a Sabadell i a Barcelona i oferta per alguns escriptors i polítics catalans als felibres provençals en regraciament de l’acollença dispensada a Víctor Balaguer, llavors exiliat per la seva oposició al govern d’Isabel II.

La copa és sostinguda per dues estatuetes que representen Catalunya i Provença abraçant-se. Dels dos medallons que hi ha al peu, l’un conté una estrofa del poema de Frederic Mistral, La comtessa: “Ah! se me sabien entrendre! /Ah! se me voulien segui!", i l’altre, dues línies de La dama del rat penat, de Balaguer: " Morta diuhen qu'es / més jo la crech viva”. En la part superior diu: "Recort ofert per patricis catalans als felibres de Provensa, Mistral, Roumanille, Aubanel, Roumieux, Bonaparte Wyse, Mathieu, Gaut, Grouzillat, Brunet, y altres, per la hospitalitat donada al poeta català Victor Balaguer".

Per a commemorar l’amistat i àdhuc —aleshores— la federació d’ambdós pobles que el gest volia significar, Mistral compongué un himne, el Cant de la Copa, amb text calcat damunt una oda de Ronsard i música d’una nadala provençal, que ha esdevingut l’himne nacional occità, cantat a la majoria de cerimònies regionalistes o folklòriques i, en especial, a la Santa Estel·la, banquet anual dels felibres, on la copa, plena de vi de Castèunòu-dau-Papa, passa d’un comensal a l’altre.