copèpodes

m
pl
Carcinologia

Subclasse de crustacis entomostracis, molt nombrosa, que comprèn formes marines de petites dimensions, pròpia de les aigües salabroses i continentals.

La coberta del cos és exclusivament quitinosa, i sol tenir onze segments, distribuïts en un cos anterior (cap i tòrax), de quatre a sis segments, i en un cos posterior (abdomen), de tres a cinc segments. Els segments abdominals no tenen apèndixs articulats i acaben en una furca . El cap, o cefalosoma, presenta un front i un rostre i dos parells d’antenes, des del segon parell natatòries. Els segments toràcics tenen apèndixs articulats: els del primer parell constitueixen els maxil·lípedes, mentre que els altres, de vegades atrofiats, son natatoris o respiratoris. Les formes adultes només tenen un ull únic del naupli. Els sexes són separats, bé que unes quantes espècies són hermafrodites, i hi ha dimorfisme sexual: els mascles són més petits que les femelles. Hi sol haver còpula i fecundació interna. La posta sol ésser lliure i planctònica, o roman agafada a la femella en forma de sacs ovígers. Les fases larvals passen per un naupli i un metanaupli, que després arriba a adult. Moltes formes són paràsites, grosses i molt atrofiades; algunes són bentòniques, i les més nombroses, planctòniques, molt abundants en certes zones i components importants del zooplàncton.