Podia ésser feta directament sobre l’original o sobre alguna altra còpia derivada més o menys directament d’aquell. En el procés de la transmissió d’un text a través de còpies, aquest en resultava sovint alterat a causa de la major o menor capacitat o atenció del copista, el qual, d’altra banda, intentava de vegades de “millorar” el text que tenia davant. És tasca de la crítica textual de retrobar el text original, a través de les diverses còpies. La multiplicació de còpies és un fet important també en diplomàtica, on ja molt d’hora (a Roma i a Bizanci) hom començà d’escriure'n per estalviar el desgast dels originals. Hi havia la còpia autògrafa si era feta pel mateix autor d’un original autògraf o pel mateix escrivà que estenia l’original heterògraf, la còpia autèntica , si era legitimada i confirmada oficialment per les cancelleries, amb el vidimus i, a partir del s. XII, per mitjà dels notaris, la còpia imitativa o simulada , molt corrent a l’alta edat mitjana, especialment en la confecció de cartularis, si era una transcripció d’un document tot conservant les característiques formals de l’original, però sense esment de la data del trasllat ni del nom del copista, amb la qual cosa hom volia donar una major força moral al document transcrit.
f
Diplomàtica i altres branques