copte

m
Lingüística i sociolingüística

Llengua camítica derivada directament de l’antic egipci, del qual pot ésser considerada com la darrera evolució.

Posseeix un alfabet propi ( alfabet copte). Segons els documents escrits coneguts, el copte es divideix en diversos dialectes, corresponents a les diferents regions d’Egipte: sahídic (Al-Sa'id), akhmímic (Akhmīm), subakhmímic (Asyūt), faiyúmic (el Faium), tots ells de l’Alt Egipte, bohàiric (Al-Buḥayra), al nord-est del delta de Nil i a les regions occidentals del Baix Egipte. El sahídic, originàriament el dialecte de Tebes i Memfis, és el més pur lingüísticament i fou emprat a tot l’Alt Egipte al segle V, però començà d’ésser absorbit pel bohàiric, que esdevingué la llengua de la jerarquia eclesiàstica al segle XI i que és l’unic emprat encara avui en la litúrgia. Sembla que el copte es mantingué com a llengua viva a l’Alt Egipte fins al segle XVI, però desaparegué finalment sota la influència de l’àrab. Morfològicament, el copte difereix de l’egipci antic sobretot en el sistema verbal. Les formes del nom verbal introduïdes d’ençà del segle XIV aC —egipci recent— i que prengueren el lloc de les antigues formes conjugacionals a base de sufixos, apareixen desenvolupades en copte en una sèrie completa de formes verbals (present, futur, perfet, subjuntiu, causatiu, optatiu, etc). L’antic perfectiu, per contra, és usat en copte com a qualitatiu. Pel que fa a la fonètica, l’escriptura plena del copte ha permès de reconstituir en part el sistema vocàlic de l’egipci antic, del qual només eren escrites les consonants. Amb tot, a causa de les transformacions en el sistema verbal, l’ajuda que el copte ofereix és molt limitada, i els egiptòlegs actuals prefereixen de no servirse'n. Actualment, la comunitat cristiana copta parla àrab, i l’ús de la llengua copta és únicament ritual.