Fou usat sobretot per les esglésies reformades alemanyes en llurs oficis litúrgics, i per això és conegut també amb el nom de coral luterà. N’eren les fonts melòdiques el cant pla, els cants populars medievals i les cançons profanes de l’època. Seguint la tradició polifònica alemanya, ben aviat foren harmonitzats a quatre veus, amb la melodia confiada al soprano. Molts compositors alemanys, en especial J.S. Bach, introduïren corals en obres seves de majors dimensions.
m
Música