Pertanyen a diferents famílies i són de costums i aspecte força diversos.
Els anòbids són molt petits, de cos pubescent, o subcilíndric, i quan hom els molesta resten perfectament immòbils; fugen de la llum i viuen especialment a la fusta o en d’altres matèries que contenen cel·lulosa; se'n destaquen l’espècie Stegobium paniceum, el corc de pa, que ataca la farina i els productes que en són elaborats, i l'Anobium punctatum, el corc de la fusta o rellotge de la mort, que viu a la fusta i hi dóna uns cops, rítmicament, que recorden el tic-tac d’un rellotge.
Els ostomàtids tenen el cos negre brillant i més aviat allargat; se'n destaca l’espècie Tenebriodes mauritanicus o corc gros del gra.
Els bostríquids, de forma subcilíndrica, tenen el cap amagat sota el tòrax; inclouen el Synoxylon sexdentatum o corc de la vinya, que ataca ceps, alzines, castanyers i arbres fruiters vius.
Dins els cucújids hi ha l'Oryzaephilus surinamensis o corc dental del gra, que fa solament 3 mm.
Els brúquids tenen el cos ample i curt, i algunes espècies viuen en llavors de lleguminoses, com el Bruchus pisorum o corc del llegum.
Els curculiònids, que tenen el cap prolongat endavant per un rostre, són la família més nombrosa de coleòpters i, en general, llurs espècies són perjudicials, puix que ataquen tant les fulles com els brots o la llavor; cal destacar-ne Calandra granaria o corc del blat o fraró, Calandra oryzae o corc de l’arròs o fraró i Anthonomus grandis o corc de la pomera.
Finalment, els lípids tenen el cos pelut i les antenes acabades en una maça i són, en general, xilòfags, com el Phlocohibus scarabeoides o corc de l’olivera i el Scalytus sulcifrons o corc de l’om.