Corcelles

Llinatge d’escultors, d’origen francès, establert a la Manresana (Segarra), on Bonaventura Corcelles fou deixeble de Pere Costa, que hi treballà (1741-42); Bonaventura feu, amb Felip Saurí, els orgues de la seu nova de Lleida (acabats vers el 1777); la seva obra, rococó, és discreta.

Un Felip Corcelles executà la part arquitectònica del retaule major de la Granadella (Garrigues), d’influència acadèmica.

El seu fill Ramon Corcelles (Lleida 1789 — 1849), el membre més destacat de la família, fou deixeble de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona; heretà el taller del seu sogre Felip Saurí; entre les seves obres, neoclàssiques amb reminiscències barroques, sobresurt el retaule major de la seu de Lleida (1816-17); el 1819 li fou encarregat el retaule major de Vilanova de Prades (Conca de Barberà) i fou autor dels retaules majors d’Alcarràs (Segrià), el Soleràs (Garrigues) i, a Lleida, dels de Sant Llorenç, la Mercè, el Roser i el retaule major de la Sang; influït per l’estil imperi, feu la llitera de la Mare de Déu d’Agost (destruïda el 1936) de la seu de Lleida.

Manuel Corcelles i Saurí, fill de l’anterior, fou autor del retaule de la congregació dels Dolors de Lleida (1856) i dels retaules majors d’Artesa de Segre, Tragó de Noguera (Noguera), l’Albagés (Garrigues), Aspa (Segrià), Castellnou de Seana (Urgell), etc.; tingué escola d’escultura, arquitectura decorativa i talla, i uns fills seus, Rossend i Manuel Corcelles, foren també escultors.

A la mateixa època pertanyen el pessebrista Francesc Corcelles i l’entallador Manuel Corcelles, actius a Barcelona.