cordaïtes

Cordaites sp (nc.)

m

Paleobotànica

Gènere de plantes arbòries, de la classe dels cordaïtòpsids, que visqueren al final de l’era primària.

Atenyien fins a 40 m d’alçària. Les fulles, simples, amb els nervis dicotòmics i paral·lels, eren arranjades helicoïdalment, i les flors eren disposades en inflorescències axil·lars amentoides. Creixien en terrenys marjalencs i formaven grans boscs. Han deixat nombroses restes fòssils a les conques hulleres.