A Catalunya, era un ofici molt estès a les poblacions marineres, com ara Blanes, que avantatjaven sovint els gremis de les capitals. A Barcelona són documentats des del 1323, bé que les primeres ordinacions són del 1453, reformades el 1480. Formaren confraria sota l’advocació de la Mare de Déu dels Àngels i del Peu de la Creu. Aprovaren noves ordinacions el 1665, i poc temps després entraren en conflicte amb els espardenyers. S'hi uniren el 1682, i confirmaren la unió el 1763. Aquesta unió es donava sovint a les ciutats i les viles, amb excepcions, com Reus, i en alguns casos ambdós oficis eren integrats en les confraries de Sant Marc (Tortosa, la Seu d’Urgell) juntament amb els altres menestrals de la pell i del calçat. A Perpinyà formaven el vuitè gremi, per ordre de prelació. A València són documentats entre el 1531 i el 1815, amb ordinacions aprovades el 1748, quan el gremi tenia 115 mestres i 100 oficials; tenien un hort per a obradors comuns. Al segle XIX es transformaren en Associació Industrial de Corders.
m
Oficis manuals