coreà
| coreana

f
m
Etnologia

Individu d’un poble que habita principalment la península de Corea i l’illa de Cheju i que s’estengué, durant l’ocupació japonesa (1910-45), a la Xina, al Japó i a la Sibèria.

Originaris de migracions tungús (del tercer mil·lenni aC al s V dC), sotmeses a influències xineses del s II aC ençà i consolidades com a grup nacional a partir del s IV dC, els coreans són de raça sínida amb influències tungús. Són d’estatura superior als japonesos i inferior als xinesos del nord, i es caracteritzen pels pòmuls elevats, la mandíbula inferior més avançada i el cabell especialment fosc i estirat. L’economia és essencialment agrícola. La religió tradicional, el xamanisme, perdura en els costums rurals. El confucianisme hi fou introduït al s I aC, i el budisme, al s IV dC. El cristianisme hi arribà al s XVI. Al s XIX s’hi consolidà una religió nacional, eclèctica, amb elements del xamanisme, el confucianisme, el budisme i el cristianisme, que perdura al costat d’aquestes religions.