Formada a partir del parlar de Seül, consta de set vocals fonamentals i de vint-i-cinc consonants. Té numeració decimal i fa un gran ús de sufixos que serveixen per a formar mots nominals, a partir principalment de radicals variables. El verb és impersonal i no té noció del nombre.
La classificació lingüística no ha estat fixada encara, bé que hom la relaciona amb les llengües altaiques, tanmateix amb reserves. Però cal notar la influència xinesa, sobretot en la llengua sàvia i en les classes intel·lectuals, a causa de la colonització de la regió pels xinesos (segle II aC), de l’entrada del budisme (segle IV) i de l’ús de caràcters xinesos per a l’escriptura fins a mitjan segle XV, que fou introduït un alfabet nacional anomenat hangul o onmun, d’origen obscur, mescla de caràcters xinesos i signes indígenes.